mala sort, bona sort… ¿per què penedir-se?
Qui no s’ha penedit algun cop d’alguna cosa? Tu no? Jo sí, algunes vegades. No és una sensació agradable. Una de les característiques del penediment és la seva perseverança (vaja, per fer-ho fàcil, que s’assembla molt a un pensament obsessiu).
No ens diem, “L’has cagada”, i ja està. Ens diem, més aviat, “l’has cagada, l’has cagada, l’has cagada, l’has cagada…” mentre provem d’adormir-nos per tercera vegada aquella nit. De fet, és una mica pitjor, perquè la perseverança és només una de les quatre característiques del penediment, juntament amb la negació, el desconcert i l’autocàstig. Posant-ho tot junt i en context, la cosa aniria més aviat com “No vull viure això ara, no! Vull la meva mama! (negació). Però com nassos puc haver fet això? Però què em passava pel cap? (desconcert). S’ha de ser ben bé imbècil per haver pres aquesta decisió, ets idiota, ja t’ho deia, seràs un desgraciat tota la vida! (autocàstig)”. Barrejar, agitar lleugerament i repetir tot el dia, durant moooooolt de temps. Ara ja et sona més? Sí? A mi també…
“Si tenim fites i somnis i volem fer-ho millor, i si estimem les persones i no volem fer-los mal o perdre-les, hem de sentir dolor quan les coses no surten bé. La qüestió no és viure sense remordiment. La qüestió és no odiar-nos per tenir-ne.”
―Kathryn Schulz
Què et puc dir, d’això, que et faci sentir millor? Et diria que passa a tothom, però no és cert. La manca de penediment és un criteri per al diagnòstic diferencial de les sociopaties, i de lesions cerebrals, així que t’he de dir que no passa a tothom, hi ha gent que no es penedeix de res. I si bé sempre queda el recurs de la lobotomia, a més del penediment perderies moltes altres coses.
El penediment no deixa de ser un exercici d’imaginació, i tenir-ne, d’imaginació, en general està bé. Com tot, depèn de com la fem servir. Ens penedim quan pensem que la nostra situació actual podria ser millor si haguéssim fet alguna cosa diferent en el passat. I això vol dir que hem fet una cosa molt important i, de vegades, difícil: prendre decisions. I que hem imaginat que a partir d’aquell moment en què vam prendre la decisió, les coses haurien anat molt millor per a nosaltres.
Ui, sí, segur que hauria anat millor… no?
Però, la veritat vertadera, és que això no ho sap ningú. Coneixeu el conte xinès de la “bona sort, mala sort”? Com podeu deduir del nom, ve a ensenyar-nos que d’un fet concret no podem preveure si les conseqüències són positives o negatives, més enllà d’una valoració immediata en un context molt restringit. Vull dir que, a la llarga, coses que en el seu moment hem vist com positives, les hem pogut reinterpretar com no tan bones i, a l’inrevés, decisions que ens han semblat no massa bones, han tingut conseqüències positives a la nostra vida que ni tan sols podríem haver imaginat.
I tot això a què treu cap
“En certa manera, plorar està molt bé mentre dura; però tard o d’hora un ha de parar, i aleshores cal decidir què fer” ― C.S. Lewis
Bé, si llegeixes el nostre blog és possible que estiguis posant en marxa el teu, negoci, o la teva professió de manera independent, o provant de compatibilitzar una activitat pròpia i una per compte d’altre, o alguna combinació de tot això. I és possible que visquis un moment de la teva vida en què estiguis prenent més decisions del que era normal fins ara. I que et penedeixis de les que has pres, o tinguis por de fer-ho en el futur. I et volem dir que és normal. I que està bé pensar que ho podríem haver fet millor. I que, un cop hem après el que calgui de les nostres decisions, en seguim prenent. És l’única manera de poder arribar allà on volem. Bé, això, i saber cap a on volem anar, però aquest ja és un altre tema.
FELICITATS!!! i moltes gràcies ni que sigui un post de l’any 2014. Com el bon vi, millorar en el transcurs dels anys i feu molt bé de no esborrar-lo.
I jo que el llegeixo ara amb els cinc sentits o 6 segons orient, vull felicitar al seu autor o autora, donar-li les gràcies i també agrair a espais&co posar-lo a la pàgina, és de veritable ajuda, al menys per a mi ho és i estic segura que ho serà per molta altra gent massa ocupada per escriure unes ratlles 😉
Moltes gràcies a tu per comentar-lo, i ens alegrem que t’hagi pogut fer servei 🙂